HOLA AMOR MEU

Hola amor meu avui és el teu aniversari, hem escrit junts molts capítols del llibre de la nostra vida, ens en estimat i ens estimem molt , tu i jo hem fet d'un lloc ,una llar,una família ...
El millor temps de la meva vida han sigut aquests anys que he passat al teu costat, hem viscut tantes coses , hem tingut bons moments en els quals hem estat molt feliços i també mals moments,segurament haurà passat que la vida ens va bufetejar i ens va sorprendre per un segon.... pues la vida no és gens fàcil. però sempre junts tu i jo.
Tu saps que aquest amor ha estat fet a mà ,així com els bons artesans amb molta cura i dedicació.
Ara m'agradaria seure amb tu , al teu costat i oblidar-nos de les coses que ens preocupen,,amor meu , poder mirar que bonica, que pot ser la vida ara mateix.... gaudir-ne de tot lo bonic que ens envolta en silenci, i poder seguir escrivint la nostra història d’amor tu i jo...
Per al món ets només una persona, però per a mi ets tot el meu món.


PER MOLTS ANYS FEDE.....tqm

LA REALITAT "Teràpia de Shock"

GENT NORMAL I PROBLEMES REALS

"GENT NORMAL I PROBLEMES REALS
* Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial. 

* Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir qué es la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo.

* Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.

* Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües.

* Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.

* Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.

* Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplerxar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.

* Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.

* I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals.

* I sempre, però sempre, plantaré cara."

                                          Carles Capdevila
                                              Director de l'Ara