Un any sense tu….

 

Fa un any que vas deixar-nos, la teva presència continua habitant en els racons del meu cor. 

No puc evitar-ho,  cada batec em recorda a tu.

Vas ser el meu referent, el meu confident, sempre junts en aquesta travessia de la vida, molts cops incerta.

Junts enfrontavem tempestes i celebràvem els raigs de sol que es filtraven entre els núvols grisos. Però també vas carregar amb un pes que no mereixies: la crueltat d'un destí que no enteníem.

Recordo aquests dies foscos, quan el diagnòstic ens va colpejar com un huracà, se't va emportar, abans que poguéssim assimilar-ho. Amb menys tres mesos, tot va canviar, no em vaig separar del teu costat ni un sol instant.

Vaig ser-hi, sostenint la teva mà, escoltant les teves paraules, confessions, peticions, sentint com la vida s'escapava a poc a poc.

Els teus últims dies van ser un remolí d'emocions. Només amor. Amor per tu, per l'ésser humà valent que vas ser fins a l'últim alè. Amor pel germà gran que vas ser, sempre junts.

I ara, un any després, l'absència és un abisme que no puc omplir. Estranyo els teus riures, el teu sentit d'humor, les teves abraçades. Segueixes aquí, en cada racó del meu ser, però em costa viure sense tu.

Així que escric aquestes paraules com un tribut a la teva memòria. Per a dir-te que no t'oblido, que el teu llegat continua viu en mi. Per a expressar quan t'enyoro, quant et vaig estimar. Perquè encara que la vida ens va separar físicament, el nostre llaç transcendeix al temps i l'espai.

Òscar, et porto i et portaré al meu cor, com un tresor indestructible.

@vida_llop

 Hi ha persones, que quan escolten coses bones teves, es queden callades.
Quan escolten una cosa dolenta teva, ho repliquen com a foc cremant.
I, quan no escolten res teu, inventen.
Mai, podràs controlar el que parlin de tu, així que relaxa't i gaudeix el viatge.
                        @vida_llop

Sigue bailando Mr Varjak .

«Mai ens acomiadem realment de les persones que estimem. Hi ha alguna cosa en nosaltres que espera tornar a veure'ls, sentir-los i voler-los una vegada més, fins i tot quan sabem, en el profund dels nostres cors, que això no succeirà».

T'estimaré tota la meva vida Òscar.💗

LENNY J.CUADRA, La dinamica de una lagrima. 

ROSALÍA ME QUEDO CONTIGO .... ME ENCANTA

https://youtu.be/32d1bq-kG5c

 

 Si qme das a elegir

Entre tú y la riqueza

Con esa grandeza

Que lleva consigo, ay amor

Me quedo contigo

Si me das a elegir

Entre tú y la gloria

Pa' que hable la historia de mí

Por los siglos, ay amor

Me quedo contigo

Me he enamorado

Y te quiero y te quiero

Sólo deseo

Estar a tu lado

Soñar con tus ojos

Besarte los labios

Sentirme en tus brazos

Que soy muy feliz

Si me das a elegir

Entre tú y ese cielo

Donde libre es el vuelo

Para ir a otros nidos, ay amor

Me quedo contigo

Si me das a elegir

Entre tú y mis ideas

Que yo sin ellas

Soy un hombre perdido, ay amor

Me quedo contigo

Me he enamorado

Y te quiero y te quiero

Sólo deseo

Estar a tu lado

Soñar con tus ojos

Besarte los labios

Sentirme en tus brazos

Que soy muy Feliz 

Sentirme en tus brazos

Que soy muy felizx

Hola, després de gairebé set anys, avui m'ha donat per entrar en el meu Bloguer, he arribat a pensar si m'acordaria de les claus per a accedir, sort que Google, me les ha recordat, perquè aquí estic de nou, enmig d'una pandèmia, sona a pel·lícula de catàstrofe americana, però no és real, i trista... Espero que totes i tots estigueu bé...

Fins a la pròxima.

                                                     @vida_llop

Cada cop que marxes.....

FELICITATS GUILLEM !!!!

Avui es el teu aniversari  14 anys com passa el temps...Et diria tantes coses que no sabria per ha on començar....he trobat aquest escrit de, William Shakespeare que diu tot o casi tot de el que en ve al cap quan penso que  t`estàs  fent gran.....

"Després d'algun temps.... aprendràs la diferència entre donar la mà i socórrer una ànima i aprendràs que estimar no significa recolzar, i que companyia no sempre significa seguretat.Començaràs a aprendre que els petons no són contractes, ni regals, ni promeses.

 Començaràs a acceptar les teves derrotes amb el cap dret i la mirada al capdavant, amb la gràcia d'un nen i no amb la tristesa d'un adult i aprendràs a construir avui tots els teus camins, perquè el terme demà és incert per als projectes i el futur té el costum de caure en buit. 

Després d'un temps aprendràs que el sol crema si t'exposes massa. 

Acceptaràs fins i tot que les persones bones podrien ferir-te alguna vegada i necessitaràs perdonar.

 

Aprendràs que parlar pot alleujar els dolors de l'ànima ...

 Descobriràs que porta anys construir confiança i tot just uns segons per destruir-la i que tu també podràs fer coses de les que et penediràs la resta de la teva vida.

 

Aprendràs que les noves amistats continuen creixent malgrat les distàncies i que no importa que és el que tens a la vida sinó a qui tens a la vida, i que els bons amics són la família que ens permetem triar. 

Aprendràs que no hem de canviar d'amics, si estem disposats a acceptar que els amics canvien.

 T'adonaràs que pots passar bons moments amb el teu millor amic, fent qualsevol cosa o simplement res, només pel fet de gaudir la seva companyia.

 Descobriràs que moltes vegades prens a la lleugera a les persones que més t'importen i per això   sempre hem de dir a aquestes persones que les estimem, perquè mai estarem segurs quan serà l'última vegada que les veiem. 

 

Aprendràs que les circumstàncies i el també que ens envolta té influència sobre nosaltres, però nosaltres som els únics responsables del que fem.

 

 Començaràs a aprendre que no ens hem de comparar amb els altres, excepte quan volem imitar per millorar

 

 Descobriràs que porta molt de temps per arribar a ser la persona que vols ser, i que el temps és curt.

 Aprendràs que no importa a on vas sinó on et dirigeixes i si no ho saps qualsevol lloc serveix.

Aprendràs que si no controles els teus actes ells et controlen i de ser flexible no significa ser feble o no tenir personalitat, perquè no importa quan delicada o fràgil sigui una situació: sempre hi ha dos costats.

 Aprendràs que herois són les persones que van fer el que calia, lluitar amb totes les conseqüències ...

 Aprendràs que la paciència requereix molta pràctica.

 

 Descobriràs que algunes vegades la persona que esperes que t’empenyin quan caus, potser, sigui una de les poques que t'ajudin a aixecar-te.

 Madurar té més a veure amb el que has après, que amb els anys viscuts.

Aprendràs que hi ha molt més dels teus pares en tu que el que suposes.

Aprendràs que mai s'ha de dir a un nen que els seus somnis són ximpleries, perquè poques coses són tan humiliants, i seria una tragèdia que l'hi cregués perquè li estaràs traient l'esperança.

Aprendràs que quan sentis ràbia, tens dret a tenir-la, però això no et dóna dret a ser cruel. Descobriràs que només perquè algú no t'estima de la forma que vols, no significa que no t'estimi amb tot el que pot. Perquè hi ha persones que ens estimen, però que no saben com demostrar-nos

No sempre és suficient ser perdonat per algú, algunes vegades hauràs d'aprendre a perdonar-te a tu mateix.

 Aprendràs que amb la mateixa severitat amb què jutges, també seràs jutjat i en algun moment ordenat.

 

Aprendràs que no importa en quants trossos el teu cor es va partir, el món no s'atura perquè els arreglis.

 

Aprendràs que el temps no és una cosa que pots tornar enrere, per tant has de conrear el teu propi jardí i decorar la teva ànima, en comptes d'esperar que algú et porti flors.

 Llavors i només llavors, sabràs realment el que pots suportar, que ets fort i que podràs anar, molt més lluny, que quan creies que no es podia més.

 

És que realment la vida val més quan tens valor d'enfrontar. "

T`ESTIMO GUILLEM....

MAMA 

22 Anys....

EL SENTIDO COMÚN...

És el menys comú dels sentits, diu aquest carregat de sentit comú. Quants problemes ens evitaríem si ho apliquéssim, des de la senzillesa en actuar, des de la voluntat de comprendre i no destorbar, des del desig d'actuar per a transformar sense molestar.

Enumerem, per exemple, deu principis que ens facilitarien, i molt, les nostres hores si els practiquéssim:

1. No deixis per a demà el que puguis fer avui.

2. Mai molestis a un altre pel que pots fer tu mateix.

3. Mai gastis els diners abans d'haver-lo guanyat.

4. Mai compris el que no vols només perquè és barat.

5. L'orgull ens surt més car que la fam, la set i el fred.

6. Rares vegades ens penedim d'haver menjat massa poc.

7. Res que fem de bona gana és molest.

8. Quan sofriment ens causen les desgràcies que mai ens han succeït?

9. Pren les coses sempre pel seu costat amable.

10. Quan t'enfadis, compte fins a deu abans de parlar; i si estàs molt enfadat, fins a cent.

Aquests deu principis els va enumerar Thomas Jefferson (13 d'abril de 1743 — 4 de juliol de 1826), el tercer president dels Estats Units d'Amèrica, que va ocupar el càrrec entre 1801 i 1809 i va ser un dels Pares fundadors de la Nació.

Va ser també el principal autor de la Declaració d'Independència dels Estats Units de 1776. Home il·lustrat, erudit i polímata (que coneix, sap o comprèn de molts camps) Jefferson dominava bé, entre altres coses, l'horticultura, la política, l'arquitectura, la paleontologia, la música i era a més un gran inventor. A més, Jefferson ha estat constantment qualificat pels experts com un dels més grans presidents dels Estats Units.

Però més enllà del seu vast coneixement, em sembla especialment valuós el valor de la simplicitat que destil·la el seu sentit comú en els seus deu principis que ens faciliten la vida i que, ben mirats, es podrien sintetitzar breument d'aquesta manera:

1. Resolució.

2. Albir.

3. Prudència.

4. Sobrietat.

5. Humilitat.

6. Ponderació.

7. Tarannà.

8. Aquí i ara.

9. Amabilitat.

10. Paciència.

Són, en definitiva, deu palanques per a una Bona Vida. Deu solucions que ens farien la vida més agradable i que la hi farien als altres. Però la comprensió racional d'això no garanteix la seva posada en pràctica. Així que veiem que el sentit comú fet realitat implica una acció coherent i sostinguda en el temps. I a pesar que no soc gran amant de les llistes o llistats, em sembla que el sentit comú de Jefferson i els principis que va enumerar, ben aplicats, canviarien certament moltes coses per a millor en aquest món.

ÀLEX ROVIRA

Se m'està escapant.....Sleeping throught my fingers (Mamma mia )

UNA VERITABLE HISTÒRIA D'AMOR ....

"Els meus pares van viure cinquanta-cinc anys casats. Un matí, la meva mamà baixava les escales per a preparar-li a papà el desdejuni, va sofrir un infart i va caure. El meu pare la va aixecar com va poder i, gairebé a ròssec, la va pujar a la camioneta. A tota velocitat, sense respectar semàfors, la va conduir fins a l'hospital.

Quan va arribar, per desgràcia, ja havia mort.

Durant el sepeli, el meu pare no va parlar; la seva mirada estava perduda. Gairebé no va plorar.

Aquesta nit, els seus fills ens reunim amb ell. En un ambient de dolor i nostàlgia, recordem belles anècdotes i ell va demanar al meu germà, teòleg, que li digués on estaria mamà en aquest moment. El meu germà va començar a parlar de la vida després de la mort, i de conjectures de com i on estaria ella.

El meu pare escoltava amb atenció. De sobte va demanar que ho portéssim al cementiri.

"Papà!", vam respondre, "són les 11 de la nit, no podem anar al cementiri ara!".

Va alçar la veu, i amb una mirada vidriosa va dir:

"No discuteixin amb mi, si us plau, no discuteixin amb l'home que acaba de perdre a la que va ser la seva esposa per cinquanta-cinc anys".

Es va produir un moment de respectuós silenci, no discutim més. Vam ser al cementiri, demanem permís al vetllador. Amb una llanterna arribem a la tomba. El meu pare la va acariciar, va orar i ens va dir als seus fills, que vèiem l'escena commoguda:

"Van ser cinquanta-cinc anys... saben? Ningú pot parlar de l'amor veritable, si no té idea del que és compartir la vida amb una dona".

Va fer una pausa, i es va netejar la cara. "Ella i jo, vam estar junts en aquella crisi. Vaig canviar d'ocupació...", va continuar. "Vam fer l'equipatge quan vam vendre la casa i ens mudem de ciutat. Compartim l'alegria de veure als nostres fills acabar les seves carreres, plorem un al costat de l'altre la partida dels éssers estimats, orem junts en la sala d'espera d'alguns hospitals, ens recolzem en el dolor, ens abracem en cada Nadal, i perdonem els nostres errors... Fills, ara s'ha anat, i estic content, saben per què?

Perquè se'n va anar abans que jo. Ella no va haver de viure l'agonia i el dolor d'enterrar-me, de quedar-se sola després de la meva partida. Seré jo qui passi per això, i li dono gràcies a Déu. L'estimo tant, que no m'hagués agradat que sofrís...".

Quan el meu pare va acabar de parlar, els meus germans i jo teníem el rostre xopat en llàgrimes. Ho abracem, i ell ens va consolar: "Tot està bé, podem anar-nos a casa; ha estat un bon dia".

Aquesta nit vaig entendre el que és el veritable amor; dista molt del romanticisme, no té a veure massa amb l'erotisme, ni amb el

sexe, més aviat es vincula al treball, al complement, a la cura i, sobretot, al veritable amor que es professen dues persones realment compromeses".

Bertha Bressoli

FELIÇ ANY 2013

NADAL....

Als que comparteixen riures, als que ploren, als que tenen algú al seu costat, als que no en tenen, als que veig sovint, als que trobo a faltar, us estimo molt .... BON NADAL!!!!!!

PAÍS PETIT (CATALUNYA)

El meu país és tan petit 

que quan el sol se'n va a dormir 

mai no està prou segur d'haver-lo vist. 

Diuen les velles sàvies 

que és per això que torna. 

Potser sí que exageren, 

tan se val! és així com m'agrada a mi 

I no en sabria dir res més. 

Canto i sempre em sabré 

malalt d'amor pel meu país. 

El meu país és tan petit 

que des de dalt d'un campanar 

sempre es pot veure el campanar veí. 

Diuen que els pobles tenen por, 

tenen por de sentir-se sols, 

tenen por de ser massa grans, 

tan se val! és així com m'agrada a mi 

I no en sabria dir res més. 

Canto i sempre em sabré 

malalt d'amor pel meu país. 

El meu país és tan petit 

que sempre cap dintre del cor 

si és que la vida et porta lluny d'aquí 

i ens fem contrabandistes, 

mentre no descobreixin 

detectors pel secrets del cor. 

I és així, és així com m'agrada a mi 

I no en sabria dir res més. 

Canto i sempre em sabré 

malalt d'amor pel meu país.

AIXÒ VA PER LA GENT QUE ESTIMO I QUE AQUESTA LLUITANT CRONTRA EL CÀNCER ....

Has de ser fort, has de continuar lluitant

has de mirar sempre cap endavant, aquí no hi ha final.

Només el que decideixis tu,

depèn de la teva actitud. Aquí parlem del teu futur i tu el pots fer real.

Sé que no hi soc en el teu cos, tampoc a la teva pell, però tens gent al teu costat, recolza't en ells almenys

i fes-te vell a la seva vora,

tens molt per davant perquè encara no ha arribat la teva hora.

És normal que sentis por, que ja no sàpigues que fer,

s'ha de plantar cara a la mort, per sortir airós sigues valent.

Ves contra el vent i contra el temps si és necessari,

tu tens el rellotge a la teva mà i pots fer que pari

El que vull dir és que tu decideixis quin ha de ser el teu destí

i encara que ha estat bonic no et conformis amb el camí

recorregut,. Pensa en positiu, cap barrera per ningú,

no estàs sola i que n'hi ha molts lluitant amb tu.

Tornada x2

Som guerrers, no estem fets per abandonar

Si estem junts no hi ha res que ens pugui aturar

Si caiem ens haurem d'aixecar, no en queda un altre,

nosaltres no ens rendirem sense lluitar.

Sé que hi ha dies que no pots aguantar, però has d'avançar

és fàcil dir-ho, però més fàcil es quedar enfonsat.

Jo crec en tu, si tu creus en tu mateixa

deixa que la soledat estigui tancada entre reixes.

No et deixis vèncer per res, segueix cap endavant

els teus estan lluitant també i potser és el més important

els que t'animen cada dia, els que confien

i afronten amb por amb tu aquesta malaltia.

Tingues confiança, l'esperança no es pot perdre

encara que tinguis ganes d'engegar tot a la merda.

De vegades, plores d'amagat estant sola

i és normal portant aquesta càrrega que no controles.

Moltes coses per viure, per veure,

treu de dins les forces, has de creure que

segueix en peu, alça la veu, jo no et puc convèncer

la vida t'ha posat a prova i tu hauràs de vèncer.

Tornada x2

Et preguntes el perquè, per què t'ha de passar això a tu

els nervis estan a l'estómac fent-te un nus,

ets tan fràgil. Normal que no creguis en Déu

si se suposa que ell és el que vol que el temps que et queda sigui breu

i em sap greu per ell, però tu no t'ho pots permetre.

Sé què vols continuar endavant en comptes de quedar-te quieta.

El que no pots perdre mai és l'esperança,

jo poso el meu granet de sorra per fer front al càncer.

L' ENVEJA

L'enveja és la incapacitat de gaudir de la vida, amb un envejós prop, no cal tenir contemplacions, hem de fer un gir de 180 graus i sortir corrent en direcció contrària perquè, una persona envejosa no és la que vol aconseguir el que tenen els altres, perquè li agrada o perquè es de més qualitat o perquè  te mes prestigi  que ella ,no és perquè no ho tindrà mai i ho sap .No, no, no ens us equivoqueu, una persona envejosa vol destruir el que té l'altre perquè - - ja que jo no el tinc l'altre tampoc l'ha de tenir, --- és una actitud destructiva, per molt que intentis donar-li la teva amistat te acabarà destruint ... per això el millor consell que os puc donar davant de una persona envejosa...allunyeu-vos!!!!!! ...

AVUI FA 21 ANYS QUE ET VAIG DIR “SI VULL”

Vaig  fer la promesa d'estimar-te  ... en la riquesa, en la pobresa, en la malaltia i en la salut, fins que la mort ens  separi .....si vull..... t'estimo,t’estimo, t'estimo,t’estimo, t'estimo,t’estimo, t'estimo,t’estimo,t'estimo,t’estimo,t'estimo,t’estimo, t'estimo,t’estimo, t'estimo,t’estimo, t'estimo,t’estimo, t'estimo,t’estimo, t'estimo Fede.......

                                         

HOY UN DÍA ESPECIAL PUES HUBIERAS CUMPLIDO AÑOS….

Nunca pensé que acabarías de esta manera, se que tu vida, no ha sido lo feliz que hubieras deseado, la vida nunca es plenamente feliz y eso  lo deberías  haber sabido, ahora nos hemos dado cuenta, que tú dolor era muy grande,  no estuvimos a tiempo de impedir que te marcharas…

Has dejado a tu niña  rota de dolor sin saber cómo afrontar tu perdida y preguntándose “el porqué….,” estoy convencida que va ser fuerte, lo superara necesitará su tiempo… desde pequeña ha sido una niña que ha vivido circunstancias que la han hecho fuerte y ahora también lo será…los que quedamos  aquí vamos a ayudarla y a cuidarla siempre, nunca la dejaremos sola…  le será difícil  mitigar ese dolor…que le  has dejado…

José deseo que allí donde estés, encuentres la paz que nunca has tenido, te lo mereces….

Nunca te olvidaremos….