Vaig néixer en el 67, des de llavors li he creat unes ulleres, que no amaga ella diu que són producte de l'amor .la seva carrera va ser a la persuasió, repetint cada dia el mateix, (recull la teva habitació, renta't les mans etc.).
la truco hi es sempre, sempre esta.
De vegades cridava, però com no anava a cridar amb totes les entremaliadures que li feia.
La paciència que ha tingut amb mi, tant de bo jo la tingués amb els meus.
Hauria de donar-li les gràcies al meu pare per haver-la escollit.
Felicitats mama, t`estimo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
<a href="https://twitter.com/share" class="